Capella de Sant Sebastià de Molló

La capella

La documentació explica que el bisbe de Girona autoritzà erigir una capella dedicada a Sant Sebastià a Molló l’any 1562.

 

Sembla ser que entre la llicència i l’edificació passà força temps, ja que la consagració no es produí fins el 16 de juliol de 1638.

 

El 1663 es beneí la primera campana, i el 1670 el retaule major, de fusta policromada, dedicat al sant patró (l’actual és una reposició).

 

A la dovella d’entrada s’observa la data 1708. La ferramenta de la porta fou refeta el 1914.

La llegenda de Sant Sebastià

Sant Sebastià és invocat contra les malalties infeccioses i contra les epidèmies, pel fet que després de ser martiritzat, el seu cadàver va ser llençat a les clavegueres de Roma (lloc pestilent). 

 

Quan la pesta negra assolava Europa a l'Edat Mitjana, la gent de Molló va encomanar-se a Sant Sebastià per protegir el poble d'aquesta malaltia infecciosa. S'explica que al poble no va morir cap persona ni animal per la pesta, però al camí que sortia de Molló cap a Camprodon (actual carrer de les Marrades) van morir molts animals i ocells. En agraïment al sant per haver-los salvat de la pesta, els mollonencs i mollonenques aixecaren amb jornals de prestació una petita capella a l'entrada del poble, que fou ampliada posteriorment per la devoció de la gent al sant. 

La novena i els goigs

La devoció a Sant Sebastià a Molló fou tan gran entre la població que encara avui dia es celebra una novena. Durant nou dies, del 12 al 20 de gener (dia de Sant Sebastià), es fa una missa al vespre, amb les oracions i cant dels goigs.

Els goigs de Sant Sebastià de Molló daten de 1902 (segons el paper d'impremta), i cada dos versos de les estrofes són cantats per homes i per dones de forma separada. Els goigs expliquen la vida del sant.  Consulta aquí els goigs en gran.

Algunes de les estrofes:

"Màrtir Sant Sebastià

suplicám amb gran ardencia,

que a Jesús vullau pregar,

nos guarde de pestilencia.

[...]

Amat poble de Molló

te pots tenir per ditxós,

puig tenint tan gran Patró

alcansarás mil favors,

y tot lo que et convindrá

te dará amb sa providencia."

Les bacines

La capella de Sant Sebastià de Molló disposa de dues bacines pròpies per recollir les ofrenes dels fidels. Les bacines són safates o plates on es recullen les aportacions dels membres de la comunitat cristiana.

Una de les imatges de sant Sebastià que decora una de les bacines, va ser trobada enterrada en un camí proper a l'església de Santa Cecília per la mainada del poble als anys 1950. L'altra bacina fou portada d'una altra capella (es desconexi quina) per mossèn Josep Riera.

Hospital durant la Retirada

Durant la retirada (1939) la capella de Sant Sebastià va servir de refugi i hospital de campanya pels ferits i per les persones que fugien de l'avanç de les tropes nacionals.

Algunes crònqiues, com la de Josep San Martín Boncompte, a  Memòria d'exilis i retorns (2008) diu:

[...] Ens van preguntar als oficials ferits si volíem ser evacuats a França. Jo vaig dir que sí i em van evacuar el primer en una ambulància al costat de sis oficials més.

 

No podia anar assegut i em van deixar en una llitera a l'església de Molló, un poblet al costat de la frontera. Vam passar la nit en aquella petita església plena de lliteres i, a l'endemà al matí, en una ambulància ens van traslladar cap a la frontera...

El retaule major

La capella només consta d'una nau, al fons de la qual s'hi troba el retaule major dedicat a Sant Sebastià, copatró del poble de Molló.

Aquest retaule està presidit pel màrtir Sant Sebastià durant la seva flagelació.

 

A la fornícola superior hi trobem una imatge de Santa Llúcia.

 

A la part dreta del retaule hi ha un Sagrat Cor, i a l'esquerra hi havia hagut una imatge de Sant Isidre (actualment a l'edifici de la Cooperativa de Molló). 

La creu de terme

La capella es va construir a l'entrada del poble de Molló (no hi havia cap edificació més enllà, ni l'Ajuntament, ni Can Calitxó, ni la carretera actual de Camprodon...), i era el primer edifici pel qual es passava quan s'arribava pel camí de carros des de Camprodon, que seguia l'actual carrer de les Marrades. 

Just davant de la capella es va aixecar una creu de terme sobre una gran roca (molt comú a la majoria de pobles) que va desaparèixer a mitjans del segle XX (no es té constància de quan va ser exactament). Mossèn Josep Riera (40 anys rector de Molló) havia proposat de recuperar aquesta creu de terme diverses vegades. No va ser fins el 2014, any de la seva mort, que es va recuperar aquesta creu de terme davant de Sant Sebastià en memòria de Mossèn Josep Riera i Justó (1932-2014).

El martiri de Sant Sebastià

Segons la tradició, Sebastià fou un soldat de l'exèrcit romà fins a ascendir a capità. 

El 286 es descobreix que és cristià, i l'emperador Dioclecià acaba sent informat de les actuacions de Sebastià i n'ordena la immediata captura. Els intents de l'emperador que el soldat es retracti de la seva fe són en va i fou empresonat.

Sebastià es mantingué impassible i aleshores, l'emperador va ordenar la seva execució, i ordenà que lliguessin al cristià en una post i que els arquers, d'origen maurità, li disparessin fletxes fins a la mort. Quan els arquers van donar-lo, finalment, per mort, apareix una dona vídua, Irene, que venia a recollir el cadàver per enterrar-lo però, per a la seva sorpresa, trobà al sant miraculosament viu i se l'endugué a casa per guarir les seves ferides.

 

Tan aviat com s'hagué recuperat completament, Sebastià va anar a trobar a l'emperador per enfrontar-s'hi i li reprotxà la seva conducta impia. Sense fer cas a les acusacions del cristià, Dioclecià va ordenar la seva captura a l'instant, i manà que se l'enduguessin i que fos executat, aquesta vegada a bastonades. El nou càstig significa finalment la mort de Sebastià.

Després de la seva execució, el seu cadàver és llençat a les clavegueres; aleshores l'esperit de Sebastià s'apareix en el somni d'una matrona pietosa, Lucina, que és l'encarregada de trobar el cos del sant i enterrar-lo en les catacumbes prop d'on hi havia els vestigis d'època apostòlica, a la Via Àpia.

La restauració dels anys 1990

Als anys 1990 la capella es trobava molt deteriorada i en mal estat, amenaçant ruïna, i mossèn Josep Riera (1932-2014) va emprendre una campanya de donatius. Amb els diners recollits es va arreglar en primer lloc el teulat. Després es van arreglar els interiors i la il·luminació. En una tercera fase es va arreglar el cor, es va fer el cancell d'entrada i es va refer de nou el retaule major, donant-li l'aspecte actual.

Actualment, resta pendent d'arranjar la resta el cor, el campanar, les parets exteriors amb la façana i pintar tot l'interior de la capella.

La Festa de Sant Sebastià

Tot i la devoció que hi ha per Sant Sebastià, no exisitia cap acte popular per celebrar aquesta festivitat.

 

Als anys 1990 un grup de veïnes van decidir que el cap de setmana més proper (i sempre abans d'aquesta data) del 20 de gener es faria un sopar popular amb escudella i carn d'olla.

 

Aquest sopar agrupa cada any unes 200 persones, i a més es fa ball de nit i concert a la tarda.

Consulta el web de la Festa de Sant Sebastià.

Ajuntament de Molló - Carrer de Sant Sebastià, 2 - 17868 Molló (El Ripollès, Girona) - 972740387

 

Seu electrònica | Tots els drets reservats | Protecció de dades | Cookies | Avís legal

 z