Camí de l'Exili
Molló - Espinavell - Coll Pregon - La Presta

Mollo_Mapa_Cami_Exili.jpg

Anomenem “camí de la Retirada o de l'exili” qualsevol de les rutes que seguiren els exiliats, tant civils com militars, per creuar la frontera en direcció a França. Per això es pot dir que hi hagué molts “camins de la Retirada o de l'exili”, alguns més transitats i altres menys.

 

Al terme de Molló hem optat per senyalitzar:

 

Aquest web us mostra el Camí de l'Exili de Molló a Espinavell i La Presta per Coll Pregon

FITXA TÈCNICA
Distància: 9,7 quilòmetres
Desnivell: + 649 metres
Durada: 4 hores (anada)
Dificultat: Mitjana-Alta

Sortida: Plaça del Conflent de Molló

Arribada: La Presta

Podeu tornar de La Presta a Molló amb autobús https://www.mollo.cat/transportpublic 

Descarrega't el fulletó i imprimeix-lo a casa teva!

IF-756433_ED-713941.jpg

La Guerra Civil i la Retirada a Molló

 

Amb la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, va començar el que, en l’actualitat, anomenem la Retirada. Centenars de milers de persones van fugir de les tropes franquistes en direcció a la frontera francesa. El passos principals van ser els de la Cerdanya, l’Alt Empordà i el Ripollès.

Entre finals de gener i principis de febrer de 1939 van passar per la vall de Camprodon unes 100.000 persones, aproximadament. Si bé la gran majoria ho va fer per la mateixa carretera que hi ha ara, que uneix les poblacions de Molló i Prats de Molló pel coll d’Ares, també n’hi va haver que van travessar  per senders de muntanya per arribar a les primeres poblacions del Vallespir. Una gran part de les persones que van fer servir aquests corriols van ser els militars, que abans de passar a França van voler controlar algun del passos per frenar l’avanç dels nacionals. D’aquesta manera, van donar temps als civils i als 3.000 ferits que havien estat evacuats dels diferents hospitals de Camprodon per creuar la frontera.

El terme de Molló té tres vies principals d’escapament per travessar la frontera: la carretera del coll d’Ares (que ja estava operativa l’any 1939, però que no acabava d’arribar al punt fronterer), l’antic camí que anava de Camprodon fins al coll d’Ares passant per la Casilla del carrabiners i el camí d’Espinavell al coll Pregon.

Si bé les tropes franquistes de la 53a divisió del cos de l’exèrcit d’Aragó van arribar al coll d’Ares el dia 13 de febrer, no va ser fins al dia 14 de febrer de 1939 que, pel coll Pregon, van creuar la frontera els darrers soldats republicans. Eren les restes de la 60a divisió.

Camins històrics transfronterers

Durant segles, els camins que condueixen a la frontera han estat molt concorreguts. Són uns camins plens d’història i que han deixat unes empremtes molt profundes a la comarca. Les més recents van lligades a la Guerra Civil i els anys posteriors al conflicte.


A l’inici de la Guerra Civil espanyola, com que tots els passos fronterers estaven molt vigilats, la majoria de camins amagats entre muntanyes foren molt utilitzats, per exemple pels capellans, que havien de fugir dels comitès locals. També van fer servir aquests corriols alguns empresaris, desertors, gent benestant i gent afí al moviment nacional, tant de la comarca com de fora, molts dels quals, un cop a França, es dirigien a la frontera d’Irun, per on entraven novament a l’Espanya controlada pels franquistes.


Acabada la Guerra Civil, aquests camins van continuar essent útils per diferents motius. Durant la Segona Guerra Mundial, foren utilitzats assíduament pels jueus que fugien de l’alemanya nazi. Solien arribar fins a Prats de Molló o la Presta i, d’aquí, emprenien els darrers quilòmetres fins a la frontera espanyola, on ja els esperava algun dels passadors de la zona que els feia de guia. D’aquesta manera, evitaven la vigilància fronterera tant dels alemanys com del règim franquista. 
 

El contraban o estraperlo

Acabades la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, aquests camins es van utilitzar, encara, durant molt de temps. En una Espanya franquista immersa en plena postguerra i amb escassetat de material i d’aliments, arribà el torn dels contrabandistes. Els habitants de la vall, aprofitant el coneixement del territori, passaven a França per fer  compres i revendre-les, posteriorment, a la comarca. Alguns ho feien per necessitat, però d’altres s’enriquiren mitjançant aquesta pràctica coneguda com estraperlo.

Els maquis 


Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, els maquis (grups armats que s’oposaven a la instauració del règim franquista) també utilitzaren aquests passos de muntanya fronterers. 


Miguel Quintana Peñalver, juntament amb altres companys, va establir la primera base d’operacions de la guerrilla antifranquista al mas la Sorrenguera, entre Prats de Molló i la Presta. Des d’aquesta casa podien passar la frontera per diversos punts, principalment per la collada de Prats o pel coll Pregon. Posteriorment, tant aquesta casa com la de Grevodella (la Presta) van ser utilitzades per Francesc Sabater Llopart, Quico Sabaté.


Un altre maqui que va passar per aquest sector fou Josep Lluís Facerías, el Face, que en el seu darrer viatge va travessar la frontera pel coll de Malrem (Beget). Pocs dies després, el 30 d’agost de 1957, morí en un tiroteig al districte de Nou Barris, a Barcelona.
 

Espinavell

 

Espinavell és un petit nucli situat a les faldes del serrat de Sant Joan. Les cases d’aquest nucli foren les darreres que van veure els republicans abans de travessar la frontera, l’hivern de 1939. Els seus habitants miraven, perplexos, la gran quantitat de gent que agafava el camí de la frontera, i intentaven ajudar-los, dintre de les seves possibilitats,  donant-los menjar i sostre, si convenia.

No tots els exiliats, però, hi arribaven a peu. Alguns havien pogut agafar vehicles i pujar-los fins a Espinavell. Davant de l’escola de la població (actual refugi Els Estudis) els vehicles ja no podien avançar més i eren abocats marge avall, de manera que quedaven inservibles per a l’enemic.

Jaume Álvarez Navarro comenta, en una entrevista feta durant el rodatge del documental El sueño derrotado, de Daniel i Jaume Serra: –Al llegar a un pueblecito al lado de la frontera, me parece que es Espinavell, una mujer de aquellas nos dice – ¿Pero a dónde vas, hijo mío? – A dónde quiere que vaya, yo no puedo vivir con esta gente. Nos dieron de comer y nos dijeron por dónde teníamos que pasar para el camino más plano. Con que pasamos por allí, bajamos y llegamos a Prats de Molló.

Jaume Álvarez Navarro, després de passar la frontera, va arribar a Prats de Molló el 7 de febrer de 1939. Hi va quedar internat i, posteriorment, va passar als camps d’Argelers i Gurs. Amb l’ocupació nazi de França, va ser detingut i deportat a Mauthausen, on va restar presoner fins al dia de l’alliberament. L’any 2005 va presidir l’Associació Amical de Mauthausen.

Trasllat de ferits

 

Durant els darrers dies de la Guerra Civil a Catalunya, van arribar a la vall de Camprodon una gran quantitat de ferits provinents del front. Des dels hospitals improvisats de Camprodon, un cop estabilitzats, els ferits eren carregats en camions en direcció a la frontera. N’hi havia que agafaven la carretera del coll d’Ares i d’altres que arribaven fins a Espinavell. Aquests darrers havien de ser transportats des d’Espinavell fins a la Presta en lliteres. Les lliteres, normalment, eren carregades per dos soldats, però també n’hi havia que es carregaven damunt de les mules.

 

La duresa del camí, el fred, la neu gelada a la part obaga... dificultaven moltíssim el trasllat, per la qual cosa no tots aconseguien arribar fins a la Presta. Al llarg del camí que baixa fins a les cases de la Farga (a la vora del riu Tec), van quedar abandonades moltes lliteres de ferits que no havien aconseguit sobreviure al trasllat. Els morts eren enterrats i les lliteres, abandonades.