Camí de l'Exili
Molló - Espinavell - Coll Pregon - La Presta
Anomenem “camí de la Retirada o de l'exili” qualsevol de les rutes que seguiren els exiliats, tant civils com militars, per creuar la frontera en direcció a França. Per això es pot dir que hi hagué molts “camins de la Retirada o de l'exili”, alguns més transitats i altres menys.
Al terme de Molló hem optat per senyalitzar:
Aquest web us mostra el Camí de l'Exili de Molló a Espinavell i La Presta per Coll Pregon
FITXA TÈCNICA
Distància: 12,5 quilòmetres
Desnivell total: 1.080 metres
Durada: 5 hores (anada)
Dificultat: Mitjana-Alta
Sortida: Plaça del Conflent de Molló
Arribada: La Presta
Podeu tornar de La Presta a Molló amb autobús https://www.mollo.cat/transportpublic
Descarrega't el fulletó i imprimeix-lo a casa teva!
La Guerra Civil i la Retirada a Molló
Amb la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, va començar el que, en l’actualitat, anomenem la Retirada. Centenars de milers de persones van fugir de les tropes franquistes en direcció a la frontera francesa. El passos principals van ser els de la Cerdanya, l’Alt Empordà i el Ripollès.
Entre finals de gener i principis de febrer de 1939 van passar per la vall de Camprodon unes 100.000 persones, aproximadament. Si bé la gran majoria ho va fer per la mateixa carretera que hi ha ara, que uneix les poblacions de Molló i Prats de Molló pel coll d’Ares, també n’hi va haver que van travessar per senders de muntanya per arribar a les primeres poblacions del Vallespir. Una gran part de les persones que van fer servir aquests corriols van ser els militars, que abans de passar a França van voler controlar algun del passos per frenar l’avanç dels nacionals. D’aquesta manera, van donar temps als civils i als 3.000 ferits que havien estat evacuats dels diferents hospitals de Camprodon per creuar la frontera.
El terme de Molló té tres vies principals d’escapament per travessar la frontera: la carretera del coll d’Ares (que ja estava operativa l’any 1939, però que no acabava d’arribar al punt fronterer), l’antic camí que anava de Camprodon fins al coll d’Ares passant per la Casilla del carrabiners i el camí d’Espinavell al coll Pregon.
Si bé les tropes franquistes de la 53a divisió del cos de l’exèrcit d’Aragó van arribar al coll d’Ares el dia 13 de febrer, no va ser fins al dia 14 de febrer de 1939 que, pel coll Pregon, van creuar la frontera els darrers soldats republicans. Eren les restes de la 60a divisió.
Camins històrics transfronterers
Durant segles, els camins que condueixen a la frontera han estat molt concorreguts. Són uns camins plens d’història i que han deixat unes empremtes molt profundes a la comarca. Les més recents van lligades a la Guerra Civil i els anys posteriors al conflicte.
A l’inici de la Guerra Civil espanyola, com que tots els passos fronterers estaven molt vigilats, la majoria de camins amagats entre muntanyes foren molt utilitzats, per exemple pels capellans, que havien de fugir dels comitès locals. També van fer servir aquests corriols alguns empresaris, desertors, gent benestant i gent afí al moviment nacional, tant de la comarca com de fora, molts dels quals, un cop a França, es dirigien a la frontera d’Irun, per on entraven novament a l’Espanya controlada pels franquistes.
Acabada la Guerra Civil, aquests camins van continuar essent útils per diferents motius. Durant la Segona Guerra Mundial, foren utilitzats assíduament pels jueus que fugien de l’alemanya nazi. Solien arribar fins a Prats de Molló o la Presta i, d’aquí, emprenien els darrers quilòmetres fins a la frontera espanyola, on ja els esperava algun dels passadors de la zona que els feia de guia. D’aquesta manera, evitaven la vigilància fronterera tant dels alemanys com del règim franquista.
El contraban o estraperlo
Acabades la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, aquests camins es van utilitzar, encara, durant molt de temps. En una Espanya franquista immersa en plena postguerra i amb escassetat de material i d’aliments, arribà el torn dels contrabandistes. Els habitants de la vall, aprofitant el coneixement del territori, passaven a França per fer compres i revendre-les, posteriorment, a la comarca. Alguns ho feien per necessitat, però d’altres s’enriquiren mitjançant aquesta pràctica coneguda com estraperlo.
Els maquis
Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, els maquis (grups armats que s’oposaven a la instauració del règim franquista) també utilitzaren aquests passos de muntanya fronterers.
Miguel Quintana Peñalver, juntament amb altres companys, va establir la primera base d’operacions de la guerrilla antifranquista al mas la Sorrenguera, entre Prats de Molló i la Presta. Des d’aquesta casa podien passar la frontera per diversos punts, principalment per la collada de Prats o pel coll Pregon. Posteriorment, tant aquesta casa com la de Grevodella (la Presta) van ser utilitzades per Francesc Sabater Llopart, Quico Sabaté.
Un altre maqui que va passar per aquest sector fou Josep Lluís Facerías, el Face, que en el seu darrer viatge va travessar la frontera pel coll de Malrem (Beget). Pocs dies després, el 30 d’agost de 1957, morí en un tiroteig al districte de Nou Barris, a Barcelona.
Espinavell
Espinavell és un petit nucli situat a les faldes del serrat de Sant Joan. Les cases d’aquest nucli foren les darreres que van veure els republicans abans de travessar la frontera, l’hivern de 1939. Els seus habitants miraven, perplexos, la gran quantitat de gent que agafava el camí de la frontera, i intentaven ajudar-los, dintre de les seves possibilitats, donant-los menjar i sostre, si convenia.
No tots els exiliats, però, hi arribaven a peu. Alguns havien pogut agafar vehicles i pujar-los fins a Espinavell. Davant de l’escola de la població (actual refugi Els Estudis) els vehicles ja no podien avançar més i eren abocats marge avall, de manera que quedaven inservibles per a l’enemic.
Jaume Álvarez Navarro comenta, en una entrevista feta durant el rodatge del documental El sueño derrotado, de Daniel i Jaume Serra: –Al llegar a un pueblecito al lado de la frontera, me parece que es Espinavell, una mujer de aquellas nos dice – ¿Pero a dónde vas, hijo mío? – A dónde quiere que vaya, yo no puedo vivir con esta gente. Nos dieron de comer y nos dijeron por dónde teníamos que pasar para el camino más plano. Con que pasamos por allí, bajamos y llegamos a Prats de Molló.
Jaume Álvarez Navarro, després de passar la frontera, va arribar a Prats de Molló el 7 de febrer de 1939. Hi va quedar internat i, posteriorment, va passar als camps d’Argelers i Gurs. Amb l’ocupació nazi de França, va ser detingut i deportat a Mauthausen, on va restar presoner fins al dia de l’alliberament. L’any 2005 va presidir l’Associació Amical de Mauthausen.
Trasllat de ferits
Durant els darrers dies de la Guerra Civil a Catalunya, van arribar a la vall de Camprodon una gran quantitat de ferits provinents del front. Des dels hospitals improvisats de Camprodon, un cop estabilitzats, els ferits eren carregats en camions en direcció a la frontera. N’hi havia que agafaven la carretera del coll d’Ares i d’altres que arribaven fins a Espinavell. Aquests darrers havien de ser transportats des d’Espinavell fins a la Presta en lliteres. Les lliteres, normalment, eren carregades per dos soldats, però també n’hi havia que es carregaven damunt de les mules.
La duresa del camí, el fred, la neu gelada a la part obaga... dificultaven moltíssim el trasllat, per la qual cosa no tots aconseguien arribar fins a la Presta. Al llarg del camí que baixa fins a les cases de la Farga (a la vora del riu Tec), van quedar abandonades moltes lliteres de ferits que no havien aconseguit sobreviure al trasllat. Els morts eren enterrats i les lliteres, abandonades.
Fossa de soldats
El camí d’Espinavell fins a la Farga (al riu Tec, arribant a la Presta) va quedar replet d’objectes militars i civils abandonats. Davant la impossibilitat de traginar-les, el desànim, el desnivell, la neu, el fred o el cansament, moltes persones van acabar abandonant pel camí les seves pertinences, que havien carregat en marxar de casa seva.
Un cop acabada la Guerra Civil, els habitants d’Espinavell pujaven fins al coll Pregon per veure si trobaven quelcom de valor entre tots els objectes abandonats. Josep Bertran Freixa, un dels nens de la població, també es va unir a aquesta tasca. Un dels dies de recerca comenta que van baixar amb uns companys fins a uns camps que hi ha sota el coll Pregon, on trobaren 18 cadàvers. Espantats, van baixar a dir-ho als pares que, en arribar, van deduir que possiblement eren presos nacionals que havien estat afusellats abans de passar la frontera. També hi havia la possibilitat, però, que fossin republicans que, davant la negativa de travessar a França, haguessin estat afusellats pels seus comandaments.
Van intentar cremar-los, però com que estaven en un estat de descomposició avançat, no va ser possible. Finalment, van decidir enterrar-los en una punta del camp.
No se sap si encara hi són perquè, un cop acabada la Guerra Civil, els vencedors van buscar fosses per fer el trasllat de les restes.
Munició, armes, explosius... abandonats
Acabada la Guerra Civil, des de Camprodon fins a Prats de Molló es podien trobar objectes bèl·lics en qualsevol punt de les rutes que conduïen a la Catalunya Nord.
Després del combat defensiu de Camprodon, les armes ja no tenien pràcticament cap sentit i, per tant, marges, ponts, rius i riberes van esdevenir els principals llocs d’abandonament d’aquest material. Ara bé, si arribaven a prop de la ratlla fronterera i encara no s’havien desprès de tot l’armament, els combatents apilaven les caixes de munició, els explosius, les armes i els pertrets per fer-los explotar i evitar, així, que quedessin en mans de l’enemic.
Aquest punt on ens trobem va ser el darrer lloc on es va fer explotar el material que portaven els soldats abans de travessar el pas pel coll Pregon.
La voladura de les caixes acumulades va deixar els camps replets de restes i, durant anys, els pagesos d’Espinavell hi van trobar grans quantitats de munició, granades, bocins d’armes i objectes militars. Encara ara no és estrany trobar-ne tot passejant pel camí.
El darrer pas, coll Pregon
Molts documents expliquen que el dia 13 de febrer de 1939 els nacionals ja havien ocupat tot el territori català, de manera que van donar per finalitzada la Guerra Civil a Catalunya. Però a les memòries d’Avel·lí Artís Gener, Tísner, podem comprovar que això no fou així.
En el relat final del llibre Viure i Veure 2, Tísner comenta: Els comunicats, les informacions divulgades per Franco, afirmen taxativament que el dia deu de febrer de 1939 Catalunya havia quedat definitivament ocupada. Això no és veritat i puc provar la meva asseveració amb la premsa coetània dels Pirineus Orientals. Els diaris del dia 12 de febrer anuncien que al Coll Pregon hi ha a punt de passar a França el grup dels darrers combatents republicans que s’han oposat amb les armes als militars pràcticament victoriosos. I en les notes de darrera hora del dia 14, comuniquen que han travessat la frontera pel coll Pregon els 247 homes de la 60 Divisió, la darrera que surt de Catalunya.
Havíem arribat a la cresta pirinenca a quarts de quatre de la tarda. La banda de la serralada que dóna al sud, tot el dia sota el sol, tenia el terra ben sec, amb la neu totalment fosa.
[...] Dos-cents quaranta-set homes, resta de cinquanta Companyies, o dotze Batallons, o tres Brigades Mixtes, o una Divisió d’Infanteria de xoc, que vam entrar en terra oficialment francesa, per l’aiguavés pirinenc de cara al nord on mai no toca el sol, cobert de neu gelada. A les cinc de la matinada del dia catorze de febrer de 1939 el gendarmes que ens esperaven ja ens havien desarmat i fets formar a la carretera de la Presta.”
Així doncs, podem afirmar que aquest va ser el punt per on va travessar la frontera el darrer soldat republicà el 14 de febrer de 1939, la qual cosa va suposar el final de la Guerra Civil a Catalunya i el triomf del franquisme.
Crèdits:
-
Textos i recerca històrica: Lluís Bassaganya
-
Correcció en català: Consorci per a la Normalització Lingüística - Ripollès
-
Fotografies: Fons Lluís Bassaganya; Sergi Roca; Alejandro Cuadrado; Fons Valentí Fargnoli INSPAI Centre de la Imatge de la Diputació de Girona; Arxiu Comarcal del Ripollès.
-
Amb el suport econòmic de: Casa de Perpinyà de la Generalitat de Catalunya.
-
Desenvolupament ruta i fulletons de la caminada: https://www.itinerannia.net/ca/
Vine a descobrir el Camí de l'Exili!
Caminades guiades 2024
