El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va aprovar inicialment l'expedient de delimitació de l'entorn de protecció de l'església de Santa Cecília, a Molló (Ripollès), mitjançant publicació al DOGC de 24 de febrer de 2020 (https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=868706) i s'obre un període d'informació pública d'un mes.
Durant el termini d'un mes a comptar de la publicació de la Resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, l'expedient estarà a disposició de tots aquells que el vulguin examinar a la seu dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona (c. Ciutadans, 18, 17004 Girona). Durant aquest termini es podrà al·legar el que es consideri convenient sobre l'expedient esmentat.
Aquesta església està considerada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de monument històric, d’acord amb el que disposa la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Va ser declarada monument historicoartístic per l’Ordre de 13/06/1979, publicada al BOE del 10/08/1979, núm. de registre estatal R-I-51-4370 i núm. de registre a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, 155-MH.
L’interès del monument ve motivat perquè és portador de valors històrics, arquitectònics i artístics que el fan mereixedor de gaudir d’una protecció adient.
Es tracta d’un edifici de mides considerables d’una sola nau, construït entre els segles XI (part del campanar) i XII, notable mostra del romànic pirinenc. La seva situació enlairada, en un extrem de la població, permet una visió general del monument des de la carretera. Alhora, aquest monument configura el perfil de Molló, especialment el seu esvelt campanar. Per tant, es pot considerar que constitueix una fita referencial del seu entorn.
És per tot això que es creu necessari establir la delimitació d’un entorn de protecció del monument per tal que aquest disposi d’una protecció integral i possibiliti l’equilibri harmònic entre el monument i el seu entorn.
La finalitat dels entorns de protecció dels monuments tenen una doble direcció: d’una banda, si les edificacions o el paisatge de l’entorn donen un suport ambiental harmònic al monument, l’entorn té una funció de preservació; de l’altra, si les edificacions de l’entorn no aporten un especial suport ambiental al monument, l’entorn de protecció té una funció preventiva, atès que és un mecanisme de control de les futures intervencions que puguin fer-se en les zones més pròximes al monument, per tal d’evitar que aquestes puguin afectar negativament als valors o la contemplació del monument.
La Llei 9/1993, en el seu article 11.1.b), estableix l'opció de delimitar l'entorn necessari per a la protecció adequada del bé, constituït per l'espai que li dóna suport ambiental. Atesa la conveniència de fer-ne ús per tal de potenciar la protecció integral del monument, es defineix l'àrea delimitada com a entorn de protecció de l’església de Santa Cecília de Molló (Ripollès), tot valorant i tenint en compte els següents conceptes:
a) Interès social: per tal de permetre la visualització del bé immoble des dels espais accessibles.
b) Valoració paisatgística: s'ha estudiat i valorat la relació del bé immoble amb el paisatge, la seva silueta i altres components bàsics com les edificacions adjacents o aïllades, xarxa viària, espais lliures, topografia i elements pertorbadors.
c) Anàlisi de l'ordenació territorial i urbanística: s'ha estudiat i valorat la zona urbana actual, la històrica, les previsions conegudes de desenvolupament futur, la vialitat i les parcel·lacions així com la qualificació urbanística.
d) Documentació històrica gràfica i documental: que ha permès conèixer i valorar la relació del bé immoble amb el territori a través del temps i conèixer l'evolució del paisatge, i de les edificacions de l'entorn.
e) Anàlisi de l'espaiositat entesa com l'estudi dels àmbits existents i les incidències que poden tenir les noves actuacions previstes pel planejament i previsibles, així com la incidència de les noves actuacions no previstes pel planejament.
f) Anàlisi arquitectònica: que ha permès conèixer i estudiar les preexistències de tipologies, materials, façanes, color, textures, proporcions de buits i obertures, etc.
g) Anàlisi de la xarxa viària i les infraestructures de transport actuals i previstes, i de les incidències que tenen en el paisatge el seu traçat, materials i textures d'execució i elements de senyalització així com les zones de vianants i les àrees d'aparcaments actuals i futures.
h) Valoració dels components sentimentals per a la població com són els visuals, itineraris i ambients habituals així com els espais d'especial rellevància o interès; i l'estat de conservació i usos de les edificacions i dels espais públics i privats de l'entorn.
Així doncs, la delimitació d’entorn té com a finalitat controlar la relació entre l’església de Santa Cecília i els edificis i espais que l'envolten per tal de mantenir els invariants que caracteritzen el teixit urbà on es troba.
