top of page

L'Esquitx: edició especial 25è aniversari de l'Institut Germans Vila Riera.


Consulta l'edició especial de la Revista l'Esquitx de l'Institut Germans Vila Riera dedicada al 25è aniversari del centre escolar que aplega alumnat d'ESO de la Vall de Campodon.


Pots descarregar la revista aquí:

Esquitx_definitiu
.pdf
Download PDF • 7.47MB

Escrit de l'alcalde a la revista en motiu del 25è aniversari


El setembre de 1996 començava un nou curs escolar. Després de cursar fins a 8è d’EGB a l’Escola Migjorn de Molló tocava adaptar-se als canvis organitzatius del sistema escolar i jo ja no cursaria BUP i COU, sinó que a partir de llavors calia cursar l’ESO (que comprèn l’etapa educativa dels 12 als 16 anys).


Així doncs, el setembre de 1996 començava 3r d’ESO a l’Institut Germans Vila Riera de Camprodon, i suposava un canvi significatiu en la meva vida escolar: nou centre, nou professorat, nova manera d’ensenyar i aprendre, noves amistats,...


Recordo que en aquells primers anys del nou institut, el centre tenia l’edifici principal i unes quantes aules en uns barracons a la part esquerra del pati. Els de 3r i 4t d’ESO fèiem classe a la l’edifici principal (excepte algunes assignatures com educació visual i plàstica que cursàvem als barracons). Les aules (amb enormes finestrals mirant cap a Sant Antoni), el laboratori, l’aula de tecnologia, l’aula d’informàtica... l’institut era un edifici petit, però estava ben equipat i comptava amb un pati força gran per passar les estones d’esbarjo. El major inconvenient del nou edifici era que no tenia menjador, i l’alumnat transportat havíem d’anar fins a l’escola Doctor Robert per fer ús d’aquest espai.


Recordo també el professorat d’aquells cursos: La Carmina d’Anglès, la Isabel de Matemàtiques, Física i Química, en Felip de Geografia, Història i Català, en Dani de Geologia i Biologia, la Manela de Tecnologia, en Toni de Castellà,... i un llarg etcètera de docents que han format i encaminat a molts joves de la Vall en el seu futur professional i personal.


El canvi de l’escola a l’institut també va suposar fer noves amistats. Aquell 3r d’ESO del curs 1996-1997 estava distribuït entre dos grups (3A i 3B), i aplegava jovent de tots els pobles de la Vall. La possibilitat de tenir un institut de secundària a la Vall de Camprodon és un actiu molt important a la Vall, i ha donat encara més cohesió social al nostre territori. Així, s’han anat forjant amistats que han perdurat amb el pas del temps. Les hores compartides a l’aula, les estones d’esbarjo o les sortides del centre han permès teixir complicitats entre l’alumnat. Recordo les sortides llargues del crèdit de síntesi als Aiguamolls de l’Empordà (3r d’ESO) o a Barcelona (4t d’ESO), i recordo especialment el viatge final de curs que vam fer a Londres, quan sortir a l’estranger amb menys de 18 anys no era gaire habitual.


Foren dos cursos acadèmics apassionants, plens de novetats, de noves amistats, de creixement personal, de descoberta del món... que recordo positivament i amb enyorança. Espero i desitjo, que amb el pas del temps, tot l’alumnat tingui un bon record del centre en una etapa clau (l’adolescència) del desenvolupament de cadascú de nosaltres.


Després d’aquests records, i de 25 anys de recorregut, només em manca desitjar a tota la comunitat educativa de l’Institut Germans Vila Riera: per molts anys!




Josep Coma i Guitart

Exalumne de l’Institut Germans Vila Riera i alcalde de Molló

23 views0 comments

Comments


Commenting has been turned off.
bottom of page