L'Ajuntament de Molló ja disposa de l'Estudi d'habitatges buits i classificació dels habitatges secundaris segons el règim de tinença al municipi de Molló, que ha estat redactat durant l'any 2023 per una consultoria especialitzada i subvencionat per la Diputació de Girona.
L’objectiu principal d’aquest estudi és detectar, identificar i tipificar els habitatges buits que hi ha actualment al municipi de Molló, amb 3 objectius bàsics:
Facilitar eines a l’ajuntament per a conèixer, planificar i mobilitzar els habitatges buits
Revertir la degradació i afavorir la rehabilitació
Facilitar l’accés a l’habitatge principal i promoure la funció social mitjançant polítiques actives.
L'estudi també ha inclòs l'anàlisi dels habitatges destinats a primera o segona residència, per tal de tenir una radiografia de l'estat actual de l'habitatge al municipi.
Conclusions de l'estudi d'habitatges buits i tinença
De les dades obtingudes es desprenen les conclusions següents:
L’any 2022 el municipi tenia una població de 365 habitants. La projecció en base al cens del 2021 pel 2031 tenia una forquilla compresa entre els 329 i els 375 habitants.
La població és majoritàriament adulta (58,08%) i la població de la tercera edat (29,86%) supera en escreix la població jove (12,06%).
Pel què fa al nombre d’habitatges, s’han identificat un total de 547 habitatges, 514 (93,97%) dels quals estan ocupats i 33 (6,03%) estan buits.
En referència a les característiques dels habitatges buits, la majoria són anteriors a l’any 1900, presenten un mal estat de conservació i el potencial de mobilització majoritari és la venda.
Dels habitatges ocupats (514) se n’ha definit el règim de tinença, essent aquesta la classificació:
20% Habitatge principal de propietat: 105
45% Habitatge secundari de propietat: 230
5% Habitatge principal de lloguer: 26
27% Habitatge secundari de lloguer: 139
3% Altres usos: 14
Pel què fa al règim de tinença dels habitatges secundaris del municipi, destaca el fet que aquests (369) superen en escreix els habitatges principals (131). Havent-hi un total del 72% d’habitatges secundaris en front del 25% d’habitatges principals.
Dels habitatges secundaris de lloguer (139) s’ha concretat la tipologia d’aquests, essent:
4 % Turisme rural (TR): 6
6 % Apartaments turís6tics (AT): 9
27 % Habitatge d’ús turístic (HUT): 37
63 % Habitatges secundaris sense tipologia definida: (87).
La majoria d’habitatges buits (64 %) són anteriors a l’any 1900; mentre que a la resta de franges, fins l’any 2000, són similars en percentatge (6 %) , i a partir del 2010 ja no se n’han detectat.
Un percentatge elevat dels habitatges desocupats (43 %) presenten problemes greus de conservació, seguit dels que presenten un bon estat de conservació (30 %), i dels que tenen un estat de conservació regular (21 %); en estat ruïnós només hi ha 2 habitatges (6%).
Properes accions en matèria d'habitatge a determinar per l'Ajuntament
L'estudi conclou amb una sèrie de recomanacions o programes de futur, que ara l'Ajuntament haurà de valorar quins es poden tirar endavant i aplicar:
Mobilització de l’habitatge buit cap al lloguer assequible.
Foment de la rehabilitació d’habitatges mitjançant la cessió de l’habitatge a l’ajuntament.
Programa de masoveria urbana.
Ajuts municipals a la rehabilitació.
Campanya de difusió dels programes d’incentivació de totes les actuacions d’habitatge.
Mecanismes sancionadors vinculats als habitatges buits.