Aquest divendres 14 de gener de 2022, s'ha inaugurat a Molló i Camprodon una nova senyalització de la ruta dels maquis (que uneix Prats de Molló amb Manlleu) mitjançant la instal·lació d'un plafó informatiu a l'entrada del poble de Molló. La posada en valor d’aquest itinerari és una iniciativa de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya, el Museu Memorial de l’Exili i el Memorial Democràtic, amb el suport de la Diputació de Girona i amb la col·laboració dels ajuntaments implicats.
La inauguració ha comptat amb la presència del director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, el director dels Serveis Territorials del Departament de Justícia a Girona, Albert Ballesta, el director del Museu de l'Exili, Enric Pujol, de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya, i l'alcalde de Molló, Josep Coma.
La ruta dels maquis
La Resistència Republicana Antifeixista exiliada a França, per tal de comunicar-se amb la resistència interior, havia elaborat una sèrie de rutes a peu des de França creuant els Pirineus fins a l'interior de l'estat espanyol.
Algunes d'aquestes rutes, organitzades pel Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el PSUC, eren a Catalunya i creuaven la frontera, com la que anava de Prats de Molló a Manlleu.
La ruta dels maquis que aquí es rememora es correspon amb el primer viatge realitzat pels comunistes Josep Gros Camisó, amb el seu company i veterà guia, Francisco Pradal Gonzàlez, el mes d'octubre de l'any 1946. La ruta fou creada pel juny del 1945 per Josep Jové Blaví, nascut a Montblanc el 12 d'octubre del 1916, per encàrrec de Fernando Claudin, responsable de pasos del PCE.
El relat original està en el llibre de memòries de Josep Gros, "Abriendo caminos: relatos de un guerrillero comunista español" .
Mapa de la ruta, extret del web https://maquis.cat/
Els camins dels maquis
Durant la dècada de 1940, les comarques del centre i el nord de Catalunya van viure la intensa activitat d'aquests grups armats. A mitjans de 1944, amb l’alliberament del sud de França de l’ocupació nazi, els exiliats republicans que havien combatut amb la Resistència francesa comencen a infiltrar-se a Catalunya i a organitzar-se per provocar la caiguda del règim franquista. Calia organitzar i garantir rutes segures (cases de pagès per aprovisionar-se, amagatalls, camins, etc.) per a les unitats de maquis, que havien de crear bases guerrilleres mitjançant les quals fustigar el règim amb accions militars i de propaganda política. Des de la clandestinitat, es va crear una xarxa de camins que connectava el sud de França, des de Prats de Molló, amb Barcelona, i que s’estenia per la Catalunya central per enllaçar amb els grups de l’Aragó, i cap al sud, per contactar amb les unitats de València. Per aquestes rutes van circular d’amagat militants i combatents, armes i consignes polítiques, pamflets i propaganda per enfortir la resistència i preparar la lluita definitiva contra Franco. La memòria d’aquestes rutes clandestines també va generar mites i llegendes, vinculats amb enfrontaments amb la Guàrdia Civil o amb les represàlies a les cases de pagès que els donaven suport.
Text i informació (reproducció parcial) extret de https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/417485/memorial-democratic-senyala-ruta-dels-maquis-al-ripolles
